Malgrat ho volguessis amagar, tots ja savem que al cap i a la fi la realitat, germana inseparable de la veritat, surt sempre a surar al cap de munt de tot.
Al principi les cosses són com són, o com nosaltres les volem veure.
Però després, res i podem fer contra la realitat.
Perquè ja no serà la realitat pròpia, sinó la realitat objectiva.
La que ningú, voluntàriament podrà dominar...
I és que, no ho entenc, el fet de que tot es torni tan boiròs...
Tan sols entenc la incomprensió tan grossa que sent.
Perquè l'únic vertaderament real és que tots acavam girant entorn la roda aliena, si és que alguns rodaren en la seva en algun moment...
No importa la quantitat de llibertat que hi habiti en la nostra ànima, és perfectament evaporable en qüestió de accions...
I entre això, la perfecta ambigüitat és posible.I amb ella el desconcert. Pero el realment preocupant es la desaparició de llibertat.
Anar predicant d'una no-religió d'esperits lliures, d'errors de la dependència...
Mentres de mica en mica un cau en les seves urpes...
Llavors? Tots rodan per la mateixa filosa...
