Sentir no és escoltar.

Quan t'envaeix alguna cossa massa forta, que t'arrossega i no pots controlar, crec que per molt que cridis ningú et sentirà i més si tu, inconscientment, no vols que ho facin. Però queda la possibilitat de que algú ho faci, malgrat tranquila, només apreciaran un lleu remor del teu gutural crit, no et prestaran atenció, i si ho fan... no us confieu, tan sols serà aparença. I després, suau i tranquil·lament, te la ficarà per darrere (com si d'actes sexuals parlesim) i el millor, esque donarà igual l'estat en que quedis, s'aniran, d'una manera tan efímera, que ni podràs apreciar el com o el perquè. Però para't a pensar, si a ells els importa que les teves preguntes quedin saciadas. O si potser, si tan sols et veren realment, et notaren o feren que t'escoltaven...

Amb motiu indeterminat

Em sento perduda en un lloc conegut, envoltada de gent i seguint sense saber, un rumb derterminat. Preguntant sense parlar, a cada persona que em trobo, com puc trobar-me a mi mateixa.Ells em responen sense mirar-me tan sols, que al fons a la dreta. I jo sense raó ni sentit les obeeixo com fidel patriota. Però la gent menteix sense voler i al fons a la dreta no estic jo. Només un precipici extremadament insignificant, amb un bell buit invisible.I quan m'acosto, on l'egoisme de la societat m'ha portat, només puc decidir si seguir buscant o parar sense saber, ni tan sols, el perquè.

Ángel

El tema de los ángeles puede ser muy elástico,tanto, que se puede estirar hasta el infinito y más allá...

Hay gente que no cree en ellos, otros que si, y otros tantos que seguramente, ni se habran planteado nada sobre este tema.(Cosa que no es de extrañar con los tiempos que corren.)

Unos se podrán denominar expertos, pero, he aquí mi pregunta: ¿se puede ser experto en algo tan...especial? ¿Algo que puede ser tan efímero cómo infinito?

La verdad, cuando empezé a plantearme estas cosas decidí tirar por la ventana la teoría del sexo en los ángeles, y ya no me refiero al morboso ( que seguro que si existen copulan por doquier), porque, afirmo, que tienen sexo.

Y hasta nombre, edad, cuerpo, mente... Es decir, tienen las características esenciales de una persona normal y corriente. Pero claro, si son seres diferentes, tienen que tener la diferencia.

Y es que, pueden ser tan efímeros, como infinitos.

Lo sé, y puedo hablar de esto, porque yo conocí uno.

Él, es como el viento, no se le puede ver, pero está aquí.

Con su piel tersa y perfecta, sus facciones...de ángel. Sus ojos penetrantes y vivaces. Sus infinitas pestañas...

Sus largas manos de pianista...

Su gran corazón...

Su inmensa persona...

Y un amigo. Querido y que queria.

Digo que lo conocí, porque tuve la maravillosa suerte de poder compartir un trozito de su existencia(eterna) con el.

Quizás, no argumente los motivos de porque el es un ángel. Pero tampoco sé, si como la magia, tiene fácil explicación. Aunque sin dudarlo, solo alguien que ocupa el lugar de una estrella, puede ser un ángel...

Amb el cor de gel

Ell només em pregava que li expliqués com, com ho feia. I jo, després de donar una llarga calada d'aire, li vaig respondre molt tranquil·lament, que ha lliscar per les teulades em va ensenyar un gat.

I després, va posar exactament la cara que jo esperava que posés. La de no entendre. Però sabia que jo tampoc malgastaria més temps en contestar. Així que deixarem aquella enigmàtica conversa per submergir-nos en el més dens dels silencis. Malgrat, va tornar a actuar com jo pensava.

Amb energia tornar a insistir:

-Però estimada, t'ho prego.Explica'm, saps que anelo conèixer tant com coneixes tu.

I saps, que estic disposat a unir-me a tu en el moment que m'ho demanis.

En el més superficial de la meva ànima, extallà una gran rialla.

Però al veure que jo no responia, va seguir actuant com era predictible (tan sols per a mi):

-Saps que no seguiré intentant-ho (ell canvià d'humor tant com era previsible), confesa'm la teva perfecció...

-Ho sento, la perfecció no es confessa. S'aconsegueix mitjançant constància.

I amb aquesta, la meva última i potser insignificant frase vaig saber que ho acabava de gelar. Vaig saber, que com tots, ara sabia que anava a caure, vaig saber que el seu cor se li havia gelat( i que jo també el tenia així) i que més que mai, tenia que recordarse'n de respirar.

I si, ho sabia tot, i valgui la repetició que era tot. Perquè ell, no era el primer que assassinava. I jo, ja sabia que era això de morir...