Sentia que esteia jugant al "ahorcado" amb la meva vida... Esteia tot complet, però faltava una lletra, una peça en la meva vida.
Els diferents camins que tendria l'oportunitat de seguir, tots i cadascun d'ells depenien de la propera decisió. Tan sols quedava un buit per omplir, un espai en blanc que acolorir. I el que suposadament hauria de ser obvi a la vista, en el meu cas va aparèixer com un gran cúmul de boira, que encara conscient que podia cambiar de lloc, vaig quedar-m'hi sense poder veure. Una sola decisió, un sol moment, una sola vida... I és que, en aquell moment, tampoc vaig pensar, que ja havia perdut. M'havien eliminat, no habia fallat;però el temps havia acabat. I és que, jo no ho sabia, però a mesura que avançaven els minuts la soga pressionava...