diumenge, 14 de març del 2010

Feliços 18 anys, Lorena.



Record (vagament) quan fa uns anys no ens aguantaven, ens odiàvem d'alguna manera i desitjàvem que una i l'altra no existirem...
Ho record, malgrat no sigui bo, perquè TU hi eres allà...
Record que ens veiem tots els dies a l'institut...
Record mirades i gelosies...
Males cares i paraules compromeses.
I de sobte, tot va començar a canviar, com si algú des d'allà dalt o el propi destí hagués pres un botó de RESET i tot comensas a anar bé, més que bé! DE LUXE!
I com ja diuen l'unió fa la força i nosaltres juntes creàrem una força ENORME, la força MÀXIMA.

I rumio... i segueixo recordant...
I em venen al cap moments únics, tant bons com horribles.
Però l'únic que seguesc sabent amb exactitud és que tu esteies amb jo i jo amb tu, i això és més que qualsevol altra cosa.
Avui vull felicitar-te els teus únics i especials 18 anys,
i no perquè siguis major d'edat, sinó perquè això vol dir que el temps passa, però amb tu.Sempre.

1 comentari:

  1. Petita, és possible que el temps posi distància entre nosaltres però no és el mateix estar distanciades per temps que per sentiment, i el que nosaltres tenim no es dictancia, no es fa petit .. no desapareix. T'estimo, amb 15, 16, 17 o 18 anys .. t'estimo. La teva fortalesa, el teu somriure, els teus atacs de bogeria i les teves depressions. Per que tot ho comparteixo amb tu i ho faig meu. Ahir, avui i demà MAXIMAS. (L)

    ResponElimina