Més del que m'imaginava.

Què serà de mi ara?
Em tornaré a mentir a mi mateixa, imaginant-me una realitat fictisia, de mentides, de joguina...
Ompliré els meus pensaments, el meu llit i la meva vida dels teus records, dels teus fantasmes. De l'únic que em queda ara, de l'únic que puc gaudir...
De lúnic que meresc.
Contaré els dies sense tu, (amb tu ja se'm fan inassolibles) els carrers que ens separen...

Els dies plujosos ficats al llit i els dies assolellants a milions de quilòmetres de la nostra illa...
I sense dret a cridar-te ni a dirigir-te la paraula espero que els dies passin, sense donar massa guerra, simplement esperant i tampoc savent massa bé el què.
Pot ser veure la llum que em fa falta per sortir corrent...
Pot ser que la utopia em deixi d'emboirar els ulls...

I malgrat intenti fer tot això amb resignament, maleire tots aquells que gaudesquin de l'amor, del desig, del que ells vulguin!
Perquè no es just tan sols poder somiar; així que odiaré el teu somriure, les teves miradas, les teves paraules!
T'odiaré a tu per no tenir-te i així seguir la farsa de mentir al cap ( ja que el cor és dictador absolut de la seva voluntat i ningú el contradirà).
Odiaré totes les meves paraules i el nostre comiat...
Escriuré les lletres que mai vaig escriure, seré tot el que vulguis que sigui...
Però què serà de mi si tu ja no hi ets?
Emprendré un nou camí on no hi queda ni el ressò de la teva veu perseguint-me.
Però què serà de mi...?
Si no tan sols les drogues que necessit per oblidar podràn amb això?
Seguiré escriguent les cartes que et dedic mentres l'espelma que m'il·lumina es consumeix i la ploma s'asseca.