Amb motiu indeterminat

Em sento perduda en un lloc conegut, envoltada de gent i seguint sense saber, un rumb derterminat. Preguntant sense parlar, a cada persona que em trobo, com puc trobar-me a mi mateixa.Ells em responen sense mirar-me tan sols, que al fons a la dreta. I jo sense raó ni sentit les obeeixo com fidel patriota. Però la gent menteix sense voler i al fons a la dreta no estic jo. Només un precipici extremadament insignificant, amb un bell buit invisible.I quan m'acosto, on l'egoisme de la societat m'ha portat, només puc decidir si seguir buscant o parar sense saber, ni tan sols, el perquè.