Sentir no és escoltar.

Quan t'envaeix alguna cossa massa forta, que t'arrossega i no pots controlar, crec que per molt que cridis ningú et sentirà i més si tu, inconscientment, no vols que ho facin. Però queda la possibilitat de que algú ho faci, malgrat tranquila, només apreciaran un lleu remor del teu gutural crit, no et prestaran atenció, i si ho fan... no us confieu, tan sols serà aparença. I després, suau i tranquil·lament, te la ficarà per darrere (com si d'actes sexuals parlesim) i el millor, esque donarà igual l'estat en que quedis, s'aniran, d'una manera tan efímera, que ni podràs apreciar el com o el perquè. Però para't a pensar, si a ells els importa que les teves preguntes quedin saciadas. O si potser, si tan sols et veren realment, et notaren o feren que t'escoltaven...